Esbós Història de l’Ateneu Enciclopèdic Popular

L’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) Centre de Documentació Històric Social es una associació civil cultural fundada a Barcelona a l’any 1902 després de la desfeta de la vaga general de 1902 a Barcelona, per un grup de intel•lectuals d’ideologia Republicana e Obrerista. Entre els seus primes associats trobem a Josep Tubau, Francesc Layret, Eladi Gardò, amb el reconeixement d’homes com Pere Coromines, Lluís Companys o Lluís Bulffi de Quintana que fou el seu Primer President. La seva filosofia la trobem al seu primer comunicat "El fi immediat és la instrucció dels que, per viure de les seves mans, se’n veuen més privats i aspira a ser amb el temps una veritable universitat popular". L’Enciclopèdic s’inspira amb l’antic “Ateneu Català de la Classe Obrera” de 1861 a on trobem els anarquistes federals republicans Rafael Farga Pellicer i Josep Llunas. Durant el primer terç del segle XX tingué un paper destacat amb les lluites ciutadanes “Campanyes contra la guerra i el respecte a la jurisdicció civil” “Campanyes contra els Pistolers de la Patronal dels anys 20” “En defensa dels drets humans i de la democratització de la cultura” “Així com la seva tasca pedagògica” Amb varies seccions recollien les activitats dels socis i naturalment organitzaven cursos i conferències. Amb poc temps l’Ateneu Enciclopèdic es convertí en tot un referent de la ciutat de Barcelona, durant els anys 20 i 30 tingué més de 25000 socis i diverses seccions. També durant els anys 20 el període de la Dictadura de Primo de Rivera a la seu de l’ateneu tingueren cabuda diferents grups clandestins o sindicats com la CNT i anys més tard es desenvoluparen grups com els “Idealistes pràctics” . La seu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular es trobava al carrer del Carmen 30-32 (Carrer Kropotkin durant la guerra civil) . També tingué altres edificis a la ciutat e inclús un chalét a la Molina per la secció d’excursions, espoliat per la Falange després de la desfeta del 1939 i ara ocupat per la Generalitat de Catalunya. A l’arribada de les tropes franquistes a Barcelona la primera entitat no institucional de la ciutat ocupada saquejada i cremada fou l’Ateneu Enciclopèdic Popular la documentació restant fou a parar a l’arxiu de Salamanca encara que també bona part de la seva biblioteca es troba a l’ Universitat Central de Barcelona. A l’Ateneu Enciclopèdic Popular es formaren homes com Joan Salvat Papasseit, Víctor Colomer, Salvador Seguí, Jaume Serra Hunter, Joaquím Maurín, Manuel Ainaud, Joan Amades, Josep Maria de Sucre, Àngel Pestanya, Antonio Soriano etc. L’ il•lustrador Carles Fontserè fou qui dissenya el logotip en la nova etapa representant a Francesc Layret amb altres. Cal destacar a 1935 l’acte organitzat per l’Ateneu d’homenatge a la revolta d’Asturias del octubre del 34 a on Margarida Xirgu i Federico García Lorca recitarem les seves poesies al teatre Barcelona, recordant el poeta Federico en una carta a la seva família que havia estat l’acte més emocionant de la seva vida. L’Ateneu també disposava d’una Escola nocturna d’estudis generals i d’idiomes i publicava un butlletí “Enciclopèdic Noticiari” i també amb força regularitat “Excursions” de la secció d’excursionisme. A la desfeta de la República l’Ateneu com tants d’altres fou clausurat, els seus socis perseguits, empresonats i els seus arxius destruïts o dispersats fins que a 1977 es crea el Centre de Documentació Històric Social (CDHS) que fou el nucli a on es trobaren les noves generacions amb els antics militants del AEP, recuperant l’entitat a 1980 amb els mateixos anhels plurals i de progrés amb que tant s’havia caracteritzat l’ateneu amb la seva primera etapa. El primer dels objectius d’aquesta segona etapa serà la recuperació de la memòria històrica per això organitza diverses conferències, exposicions, debats, actes solidaris, etc alhora que s’organitza amb seccions historia, literària, arxiu, esportiva, teatre, excursions, etc Sent la seva Biblioteca Centre de Documentació Històric Social especialitzat amb moviment obrer i llibertari “des de la Primera Internacional fins avui” un dels principals arxius capdavanters sobre aquest temàtica a l’estat espanyol , font de consulta per a historiadors, documentalistes , estudiants, etc. Estan oberta al públic dos cops per setmana o bé per internet. Editant la revista “Enciclopèdic Noticiari” i participa en la co-edició i edició de llibres . El seu fons disposa d’uns 28000 llibres i fulletons, 12000 capçaleres de diaris, butlletins, revistes, fanzines, a més a més de la documentació d’arxiu. L’any 2000, dos anys abans de la celebració del centenari de l’entitat, l’AEP edità el llibre “Una historia de Barcelona. L’Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999” de l’historiador Ferran Aisa que fou Premi Ciutat de Barcelona del mateix any 2000. Enguany l’Ateneu a presentat un manifest per recuperar el seu patrimoni alhora que continua amb altres grups treballant en projectes com “Repensar Barcelona Recuperar la ciutat” i preparant exposicions com “La Premsa llibertaria de clandestinitat 1939-1970”.

Col•labora amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular/CDHS.

Barcelona setembre de 2007 www.ateneuenciclopedicpopular.org aenciclopedic@yahoo.es